|
Hi havia un home ric que vestia de porpra
i de lli molt fi i que cada dia feia banquets esplèndids, mentre que un
captaire, anomenat Llàtzer, jeia al seu portal, tot cobert de nafres,
desitjant d’atipar-se amb les engrunes que queien de la taula del ric.
Fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. Heus aquí que el
pobre va morir i els àngels el van portar al si d’Abraham. També va
morir el ric, i el van enterrar. En la regió dels morts, enmig de
turments, alçant la mirada, va veure Abraham, d’un tros lluny, i
Llàtzer re-clinat al seu si. Llavors va cridar: Pare Abraham,
compadeix-te de mi i envia Llàtzer perquè mulli amb aigua la punta del
seu dit i em refresqui la llengua, que pateixo molt en aquesta flama.
Lluc 16:19-24 |
El Cel I l'Infern: Ensenyaments
El Cel I l'Infern: Testimoniatges
| Abraham va respondre: Fill, recorda que durant la teva vida ja vas rebre els teus béns, en canvi, Llàtzer, els seus mals; ara, però, ell aquí és consolat, i tu, en canvi, ets turmentat. A més, entre nosaltres i vosaltres s’obre un gran abisme, de manera que els qui voldrien passar d’aquí a vosaltres no puguin, ni d’allí travessin cap a nosaltres. Aleshores digué: Et prego, doncs, pare, que l’enviïs a casa del meu pare, on tinc cinc germans, a fi que els previngui, no sigui que vinguin a parar també ells en aquest lloc de turment. Però Abraham li digué: Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin. Ell va insistir: No, pare Abraham, que si algú d’entre els morts anés a ells es convertirien. Però Abraham digué: Si no fan cas de Moisès i dels profetes, tampoc no es convenceran si algú ressuscitava d’entre els morts. Lluc 16:25-31 |