|
Hi havia
un home ric que vestia de porpra i de lli molt fi i que cada dia feia
banquets esplèndids, mentre que un captaire, anomenat Llàtzer, jeia al
seu portal, tot cobert de nafres, desitjant d’atipar-se amb les
engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a
llepar-li les nafres. Heus aquí que el pobre va morir i els àngels el
van portar al si d’Abraham. També va morir el ric, i el van enterrar.
En la regió dels morts, enmig de turments, alçant la mirada, va veure
Abraham, d’un tros lluny, i Llàtzer re-clinat al seu si. Llavors va
cridar: Pare Abraham, compadeix-te de mi i envia Llàtzer perquè mulli
amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, que pateixo
molt en aquesta flama. Lluc 16:19-24 |
Missatge a les Esglésies
Testimoniatge d’Angelica Zambrano
Testimoniatge de Bernarda Fernández
Testimoniatge de Laura Wanma
Testimoniatge de Mary K. Baxter
Testimoniatge dels 7 Joves Colombians
Testimoniatge d'un Jove Malgaix
Un Viatge a l'Infern
| Abraham va respondre: Fill, recorda que durant la teva vida ja vas rebre els teus béns, en canvi, Llàtzer, els seus mals; ara, però, ell aquí és consolat, i tu, en canvi, ets turmentat. A més, entre nosaltres i vosaltres s’obre un gran abisme, de manera que els qui voldrien passar d’aquí a vosaltres no puguin, ni d’allí travessin cap a nosaltres. Aleshores digué: Et prego, doncs, pare, que l’enviïs a casa del meu pare, on tinc cinc germans, a fi que els previngui, no sigui que vinguin a parar també ells en aquest lloc de turment. Però Abraham li digué: Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin. Ell va insistir: No, pare Abraham, que si algú d’entre els morts anés a ells es convertirien. Però Abraham digué: Si no fan cas de Moisès i dels profetes, tampoc no es convenceran si algú ressuscitava d’entre els morts. Lluc 16:25-31 |